El llibre d'aquest Sant Jordi.

 

Encara no el tinc a les mans perquè li vaig encarregar a la meva mare fa uns dies i ella ha ordit una trama per fer que l'autora, la terrassenca Sílvia Alcàntara (àvia d'una amiga de la meva neboda), me'l dediqui. Tinc moltes ganes de tenir-lo perquè m'encanta com escriu la Sílvia i les tres anterior novel·les em van encantar. Sobretot la primera, "Olor de Colònia" que va ser tot un èxit i una revelació. Espero que aquesta darrera novel·la m'enganxi d'igual forma que les anteriors, i amb el llenguatge ric i ple d'expressions en desús que empra la Sílvia. Molt recomanable autora.

Ah, i del llibre sé ben poca cosa. No m'agrada conèixer gaire de l'argument abans de llegir-lo. Pel que m'ha arribat és una mica autobiogràfic d'una noia que abandona una colònia per anar a viure i treballar a una ciutat.

Atracament a mà armada al Bernabéu. I van...

 

Ahir el Barça es jugava les poques opcions que li quedaven per guanyar aquesta lliga a l'estadi Santiago Bernabéu, amb 8 punts per darrera del Real Madrid a la classificació i set jornades per terminar el campionat. Tot i fer un partit força seriós i plantar cara a l'actual líder amb un equip plagat de joves, va resultar impossible imposar-se a l'arbitratge escandalosament parcial de l'àrbitre Soto Grado. El costum i l'historial en els enfrontaments entre blancs i blaugranes ja em tenia força previngut que podia haver decisions polèmiques a favor del Madrid, però el d'ahir va ser un dels majors atracaments futbolístics que he presenciat en la meva vida.

Als fets em remeto:

- Penal inexistent a favor del Madrid, quan Lucas Vázquez es va deixar caure davant la cama de Cubarsí i va allargar la seva perquè impactés amb la del defensa català.

- Gol legal de Lamine Yamal que no es va concedir tot i que en imatges quedava prou clar que la pilota havia entrat del tot. 

- Expulsió perdonada a Camavinga en una jugada on Lamine Yamal marxava sol cap a porteria i el va fer caure per darrera.

- Penal no xiulat a favor del Barça quan Lamine Yamal anava a rematar dins de l'àrea i el fan entrebancar tocant-li la cama per darrera.

- Penal no xiulat a favor del Barça per obstrucció il·legal del defensa Rudiger a Fermín López quan l'havia superat amb un regat i encarava el porter tot sol.

- Targetes grogues perdonades a Modric, Rudiger i Vinicius que els hauria comportat l'expulsió a l'acabar amb tant sols una targeta groga el partit.

En fi, un autèntic robatori en tota regla que ha vist tot el món. De fet, no és res nou, ja que estem acostumats a les ajudes al Real Madrid, però la transcendència i la repercussió del clàssic entre blancs i culers, ha fet que milions de persones al món hagin vist com se les gasten els àrbitres a la lliga espanyola.

Un dissabte ben aprofitat.

 

Ahir va ser un dia especialment intens pel que fa a activitats. Pel matí-migdia vaig anar en bici fins a Rellinars, i a la tornada havia quedat amb uns amics al barri de Ca n'Anglada, on hi tinc els orígens de la família paterna, on se celebrava la Fira de l'Oliva i hi havia un munt de paradetes i un escenari amb diferents espectacles. Vaig fer el vermutet i vaig tornar a casa a dutxar-me, dinar, i descansar una mica perquè la jornada tenia més actes. El primer va ser a la festa pel 30è aniversari de la penya terrassenquista Torrente Colorao convidat per un amic i membre de la penya, el Bubu. Vaig descobrir un espai molt cèntric de la ciutat que encara no coneixia. Una antiga nau tèxtil reconvertida en sala de festes amb una decoració sorprenent. Dels assistents a la festa en coneixia a uns quants, ja que hi vaig anar un bon grapat d'anys a l'estadi del Terrassa FC, fins que van perdre la categoria de 2a. A la festa hi vam estar una estoneta abans d'anar cap al teatre Principal, a veure el nou espectacle de Faemino y Cansado. Una hora i quaranta minuts de diàlegs hilarants amb la gràcia dels dos actors, Javier Cansado i Carlos Faemino. La darrera activitat de la jorada va ser el festival de músiques negres "Ritme & Soul" a la Nova Jazz Cava, amb tres grups de diversos estils: "Wax And Booggie" (Soul), "Rockafondians" (Rock) i "Mighty Megatons" (Ska). Gran festival amb públic dels 30 als 50, que cada any ens porta bons grups.

El "Tintín" en català compleix 60 anys.

 

Sabíeu que el mític còmic "Tintín" va començar a traduir-se al català fa tot just 60 anys? I que el traductor original era el terrassenc Joaquim Ventalló (febrer de 1899 - desembre de 1996), periodista, escriptor, polític, etc.?

Quants infants han gaudit de la lectura i han après o desenvolupat el català a través de les traduccions d'aquests extraordinaris còmics belgues?

El temassu del dimecres. Axeri, Fane, Eli, FEZE (ft.Gozategi) - "ALBOKA".

 

De casualitat he anat a topar amb aquest videoclip d'un conjunt basc de rapers que han fusionat els seus ritmes electrònics i el trap amb la música tradicional basca, amb la col·laboració dels també bascos Gozategi que hi posen la triquitixa (acordió) i algunes percussions. I tot barrejat amb imatges característiques del país basc i danses d'allà. Una cançó que no deixa indiferent.

Som a prop de la 3a Guerra Mundial?

 

Ahir l'Iran va fer un atac a Israel amb un centenar de míssils i drons enviats des de territori iranià com a resposta a l'atac per part d'Israel a l'ambaixada de l'Iran a Damasc fa unes setmanes. Aquest atac havia estat informat i les defenses israelianes, amb la col·laboració dels EEUU i d'altres estats, van poder aturar-lo (es parla d'una menor ferida per la metralla d'algun dels míssils interceptats al cel com a única víctima).

Sembla doncs que aquest atac no pretenia fer gaire mal, però ha estat un avís en tota regla a l'estat d'Israel, que porta mesos (anys) esclafant el poble palestí i que també ha atacat una ambaixada de l'Iran i altres estats de la zona (Líban). 

No sé com evolucionaran les coses, però bona pinta no té. De moment pel que sembla el President Biden ha aconseguit aturar la resposta israeliana, i avui es reunia el grup del Consell de Seguretat de la ONU per prendre alguna decisió.

Asier Villalibre, un jugador amb consciència nacional i lingüística.

 

El passat dijous, durant la celebració de l'Athlètic de Bilbao del títol de copa, un dels jugadors de la plantilla bilbaïna, Asier Villalibre, va fer un discurs de suport a la llengua basca animant els aficionats bilbaïns a que la utilitzin. 

Reconec que em provoca força enveja sana sentir un discurs així d'un jugador basc. No em puc arribar a imaginar un jugador català d'un club important fent un discurs similar en una celebració multitudinària. Sembla com si la consciència nacional i lingüística dels esportistes catalans és ben minsa.

Aquí teniu la traducció del discurs de Villalibre:

 “Aquí hi ha tanta gent, tants joves; sempre es diu que tenim una gran influència. Vull que no oblideu mai un dels fonaments més importants de l’Athletic: l’èuscar. Realment no sabeu com és de bonic sentir-vos en èuscar a San Mamés, pel carrer, a Bilbao, allà on sigui. Joves, continueu parlant en èuscar; professors, continueu ensenyant-lo. Continuem impulsant un dels nostres fonaments per a la vida. Visca el País Basc!”