Som a prop de la 3a Guerra Mundial?

 

Ahir l'Iran va fer un atac a Israel amb un centenar de míssils i drons enviats des de territori iranià com a resposta a l'atac per part d'Israel a l'ambaixada de l'Iran a Damasc fa unes setmanes. Aquest atac havia estat informat i les defenses israelianes, amb la col·laboració dels EEUU i d'altres estats, van poder aturar-lo (es parla d'una menor ferida per la metralla d'algun dels míssils interceptats al cel com a única víctima).

Sembla doncs que aquest atac no pretenia fer gaire mal, però ha estat un avís en tota regla a l'estat d'Israel, que porta mesos (anys) esclafant el poble palestí i que també ha atacat una ambaixada de l'Iran i altres estats de la zona (Líban). 

No sé com evolucionaran les coses, però bona pinta no té. De moment pel que sembla el President Biden ha aconseguit aturar la resposta israeliana, i avui es reunia el grup del Consell de Seguretat de la ONU per prendre alguna decisió.

Asier Villalibre, un jugador amb consciència nacional i lingüística.

 

El passat dijous, durant la celebració de l'Athlètic de Bilbao del títol de copa, un dels jugadors de la plantilla bilbaïna, Asier Villalibre, va fer un discurs de suport a la llengua basca animant els aficionats bilbaïns a que la utilitzin. 

Reconec que em provoca força enveja sana sentir un discurs així d'un jugador basc. No em puc arribar a imaginar un jugador català d'un club important fent un discurs similar en una celebració multitudinària. Sembla com si la consciència nacional i lingüística dels esportistes catalans és ben minsa.

Aquí teniu la traducció del discurs de Villalibre:

 “Aquí hi ha tanta gent, tants joves; sempre es diu que tenim una gran influència. Vull que no oblideu mai un dels fonaments més importants de l’Athletic: l’èuscar. Realment no sabeu com és de bonic sentir-vos en èuscar a San Mamés, pel carrer, a Bilbao, allà on sigui. Joves, continueu parlant en èuscar; professors, continueu ensenyant-lo. Continuem impulsant un dels nostres fonaments per a la vida. Visca el País Basc!”

El temassu del dimecres. Nirvana - "Smells like teen spirit".

 

El passat divendres 5 es complien 30 anys de la mort per suïcidi de Kurt Cobain, cantant i lider del grup nord-americà d'estil grunge Nirvana. El grup va ser actiu del 1987 fins a la mort de Cobain, l'any 1994. L'any 1991 van assolir el seu major èxit amb l'àlbum "Nevermind", on s'incloïa el tema d'aquesta entrada, un dels més populars de la banda i que vaig poder escoltar cada cap de setmana de la meva joventut.

El circ madrileny.

 

Una part de la família Monster amb l'Almeida al mig.

Aquest cap de setmana s'ha casat l'alcalde de Madrid, Almeida, i hem rigut una mica. Ridículs no, el següent.

Hem de ser talibans pel català!

 

L'altre dia el diari Ara entrevistava l'actual ministre de cultura, l'Ernest Urtasun, que criticava els catalanoparlants amb consciència lingüística i els anomenava talibans. 

Si us feixeu en aquest mapa dels percentatges de catalanoparlants arreu del territori de parla catalana, veureu com la cosa va cap avall a marxes forçades, i un dels factors que ho provoca és el propi tarannà de molts catalanoparlants que no defensen prou els seus drets lingüístics i acaben acceptant qualsevol imposició per allò de la "bona educació". És a dir, que la famosa convivència entre llengües i el bilingüisme s'està convertint en una situació de diglòssia on qui perd sempre és la llengua catalana.

És per això que jo cada dia sóc més taliban (radical) en la defensa dels meus drets com a catalanoparlant i l'utilitzo sempre, amb tothom, arreu. Escolto música en català més que no pas altres, miro televisió en català, escolto ràdios catalanes, llegeixo llibres en català, consumeixo cultura en català... És a dir, faig tot el possible per no col·laborar amb l'extinció de la nostra llengua.

I vosaltres, sou talibans per la llengua, o tant se us en fot si el català s'extingeix?

Sense llibertat d'expressió al Palau Blaugrana.

 

Ahir es va disputar el penúltim partit de la lligueta classificatòria de l'Eurolliga de bàsquet entre els equips del Barça i el Maccabi de Tel-aviv. Partit cabdal per als culers de cara a entrar als play-offs com un dels primers 4 equips classificats per assegurar-se el factor pista a favor.

Però més enllà de la importància del partit (va guanyar el Barça gràcies a un triple de l'argentí Laprovitola a manca de cinc segons), el que es recordarà de la jornada d'ahir és la vergonyosa decisió dels mossos d'esquadra (amb la connivència del club?) de prohibir als aficionats l'accés al pavelló amb banderes de palestina o altres símbols o pancartes de suport a la causa palestina i de condemna al genocidi palestí a mans de l'estat d'Israel.

El que haurien de prohibir, en comptes de la lliure expressió de la gent, seria la presència d'un club israelià de naturalesa sionista com el Maccabi. Cal fer fora tots els representants israelians de les competicions esportives internacionals com a mesura de pressió i repulsa al que estan fent amb el poble palestí.

Palestina lliure! Atureu el genocidi!

El temassu del dimecres. Fermín Muguruza & Chalart 58 - "Pantera Beltza".

 

Magnífic videoclip gravat a Sant Andreu del Palomar d'aquesta peça de Fermín Muguruza amb els catalans Chalart 58. El penjo avui per solidaritzar-me amb els professors de l'institut Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià) denunciats per enaltiment del terrorisme per part de l'associació ultra "Educadores contra el adoctrinamiento", i citats a declarar davant d'un jutge el passat 26 de març.

Són ben bojos aquests ultranacionalistes espanyols!

Visca la llibertat d'expressió i gora Fermín Muguruza!